Casa Navés, Cervera : 無料・フリー素材/写真
Casa Navés, Cervera / esta_ahi
| ライセンス | クリエイティブ・コモンズ 表示-継承 2.1 |
|---|---|
| 説明 | Descripció:Edifici de pedra, actualment arrebossar, de grans dimensions i tres plantes. A la planta baixa hi ha tres portes quadrangulars fetes modernament, per damunt encara es veuen les restes dels arcs de mig punt de les portes anteriors. La primera planta presenta dos balcons. El situat al costat esquerra té una porta sortida de balcó i una barana de forja, l'altre dues portes balconeres quadrangulars i una barana de ferro forjat. La planta superior fa funció de golfa i té dos portes balconeres amb barana de ferro forjat pc sortint.Notícies històriques:Ramón de Navés, de Barcelona, procedeix de la casa Navés de Cervera, a la qual pertanyien el portal de pedra i les magnífiques portes de fusta de l'oratori, que foren traslladades al vestíbul del Museu Comarcal l'any 1958, en ser venuda la casa, que aleshores pertanyia als hereus de Víctor Sanpere i Labrós. A l'escut del portal de l'oratori hi són visibles els senyals heràldics de Navés, Mateu i Joan. Durant el segle XVI, personatges del llinatge dels Navés ocuparen càrrecs al Consell Municipal. L'any 1660 Ramon de Navés comprà la casa del carrer major, transformada pel seu fill. El fill d'aquest últim prengué part molt activa dins el partit felipista de la guerra de Successió.patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...Si la contemplem com a un conjunt unitari –tot i que es tracta de diferents cases-, podríem dir que aquesta és una de les cases amb façana més ampla de tot el carrer Major, ja que consta, ni més ni menys, que de sis obertures amb balcó al primer pis, que tenen la seva correspondència al segon, però de forma més irregular. Aquesta irregularitat posa de manifest el fet que si bé tot l’edifici podia tenir caràcter unitari, avui l’integren diferents vivendes i es divideix almenys en tres edificis independents –de dos crugies cada un. El que conserva més la seva singularitat i el malmés arrebossat primtiu és la part de l’esquerra, on hi trobem un escut heràldic damunt del primer balcó (amb la data de 1633) i que dóna idea de la noblesa de l’edifici –pensem que cap altre edifici particular del carrer Major té un escut d’armes visible a la façana. La part superior de la façana –que en els dos edificis que segueixen ha estat restaurada amb un estuc modern en color salmó i crema- està avançada respecte el pla inferior, on trobem la porta d’accés. Aquest avançament dóna lloc a les característiques “volades”, sostingudes per sòbries columnes toscanes. Pel que fa a la part baixa de la casa, que dóna accés a l’interior –avui documentem un accés per cada una de les tres cases- destaquem igualment la primera, que és la més conservada. L’aparell està realitzat a base de carreus lleugerament encoixinats i col·locats a manera de dovelles a saltacavall a la llinda de la porta i a la d’una finestra lateral. Si bé la façana que dóna al carrer Major és ben representativa de l’arquitectura siscentista, a la part posterior de la casa, al passeig de la Muralla, s’hi obriren amb posterioritat unes galeries d’arc rebaixatNoticies Historiques L’any 1613 es documenta la llicència a Hug Muntaner per posar a les volades les columnes de pedra que les sostenen. Pocs anys més tard, el 1626 hi feu estada el rei Felip IV i el 1630 ho farà la reina d'Hongria.Context Historic Artistic El segle XVII suposà, concretament per a Cervera un cert moment d'esplendor com a centre de la comarca agrícola que l'envoltava. Els conreus de cereals, vinya, oliveres i safrà eren els més destacables i per tant es distribuïen des de la vila. A més de centre d'aquest petit comerç, es convertí en capital administrativa i política de l'actual Segarra, solsonès i part de l'Anoia en ser nomenada cap de vegueria. Durant el segle XVII, però, la Segarra no fou immune a les continuades crisis que afectaren en general a tot el territori català, propiciades per males collites, guerres o malalties. No obstant això, observem que no hi ha un trencament dràstic en l’activitat artística o constructiva. Duran i Sanpere ens parla de la Cervera del segle XVII en termes de transformació de vila pagesa d’aspecte medieval a vila burgesa “ben avinguda amb el caient abarrocat dels edificis que s’hi construïen”. Però aquesta afirmació no és sinònim d’un certa prosperitat o benaurança. El mateix Duran ens relata al Llibre de Cervera el seguit de maltempsades que assotaren la població i que constitueixen uns fets que troben el seu paral.lel a gairebé tot Catalunya, de manera que podem parlar, sense considerar-ho un tòpic, de la crisi del segle XVII. Si durant el segle XVI l'extensió dels cultius i el moviment de preus de tendència alcista, juntament amb uns costos relativament baixos de les explotacions possibilitaren un salt endavant en l’agricultura, el segle XVII fou especialment convuls per la Segarra, castigada pel bandolerisme, la guerra, la pesta i la llagosta. La presència de partides de bandolers i la inseguretat del camp obligà a refugiar-se a Cervera les famílies més exposades a les sobtades escomeses. D’aquesta manera, al final de la centúria, els paers de Cervera acusen un augment de població quan diuen al Consell (l’any 1697): “ja veuen la quanta gent se retira a la present vila i molta més s’espera retirar-s’hi”. Figuraven entre aquests immigrats, i en situació principal, els nobles i els cavallers que procedien dels castells de veinatge, castells que, a poc a poc, s’havien anat convertint en masoveries en les quals els senyors tenien tot just algunes habitacions reservades. Ja l’any 1634, Pere Giscafré, en fer la ponderació de la importància que ja aleshores havia assolit la vila de Cervera, establia un cens molt nombrós dels nobles que hi estaven aposentats. Hi comptava una branca dels Cardona, i enumerava després Dalmau Sacirera, Joan de Saportella, Lluís de Vilaplana, Joan de Maldà, Jordi Joan Aymerich, els Oluja, Guillem de Tàrrega (senyor de la Cardosa), Miquel de Boixadors, Pere d’Alentorn, els Altarriba, Jordi Joan de Copons (senyor del Llor), Gaspar Desvall (senyor de la Curullada), Joan Sabater (senyor de Castellfollit), Joan Gilabert (senyor de Tudela), Lluís de Llorach (senyor de Solivella), baró di Ribelles, Dídac Avellaneda (senyor d’”els Comtals”), Ramon de Montfalcó i d’altres. No tots els compresos en aquesta relació devien tenir casa pròpia a Cervera, hi devien fer, però, estades provisionals sovintejades. Es de creure que tots aquells cavallers constituïen en certa manera un estament separat dels menestrals i dels pagesos. El predomini numèric de la pagesia el dóna amb tota precisió el llibre del Manifest de l’any 1687, on són anotades totes les persones que posseïen cases i altres béns immobles a Cervera. S’hi registren unes cinc-centes quaranta cases de les quals gairebé la meitat eren de pagesos. Això ens ve a proporcionar un cens d’uns 2700 habitants propietaris, als quals podem afegir tots aquells que no hi tenien casa pròpia: jornalers del camp, aprenents i fadrins dels filadors, soguers, banquers i d’altres oficis d’escasses possibilitats per a figurar entre els propietaris. Els pagesos vivien gairebé exclusivament als barris extrems, sempre dintre la muralla; el carrer Major, on hi havia moltes cases de dos i tres portals, estava ocupat per les classes benestants.Notes Complementaries A l’interior de la casa hi havia antigament una capella, la porta de la qual, amb un entaulament amb volutes, fou obrada per l’escultor Francesc Puig, artífex de l’edifici de la Paeria. La porta fou traslladada a l’antic Centre Comarcal de Cultura –avui Museu del Blat-, per Agustí Duran i Sanpere. www.mailxxi.com/bddpatr/Patrimoniview.asp?Id=133 |
| 撮影日 | 2015-07-06 07:58:39 |
| 撮影者 | esta_ahi , España |
| タグ | |
| 撮影地 | |
| カメラ | NIKON D3100 , NIKON CORPORATION |
| 露出 | 0.008 sec (1/125) |
| 開放F値 | f/5.6 |
| 焦点距離 | 18 mm |